Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Hi havia dos graus de misteris, els menors i els majors (amb pena de mort per a qui els revelés a una persona no iniciada). Els menors començaven amb una processó per a recordar la recerca de Demèter de la seva filla, incloent-hi una aturada per cridar acudits obscens. Després es quedaven un dia en dejú, per commemorar l'arribada de l'hivern, quan la deessa no va permetre el creixement dels conreus, i acabaven amb un banquet, commemoració de la primavera. Llavors, del 15 al 23 del mes de Boedromion començaven els ritus dels misteris majors, els més secrets. El dia més solemne era el sisè (dia anomenat lakchos) quan era passejada l'estàtua de Dèmeter adornada. Heròdot diu que hi assistien unes trenta mil persones. El dia vuitè era addicional pels que arribaven tard i el darrer dia es feien les cerimònies de comiat amb ofrenes a dos vaixells. A més es feien un jocs (Jocs eleusinis). Durant el festival cap persona podia ser arrestada per cap ofensa. Alguns estudiosos creuen que, en aquesta segona part, l'experiència mística es devia a la ingestió d'alguna substància al·lucinògena.
La celebració es remunta fins al 1500 aC. L'any 300 aC, van passar a dependre de la polis local, com una festa tradicional. La fama d'aquesta celebració va traspassar les fronteres de Grècia; per exemple, Ciceró en parlava favorablement.[1] Al segle iv, amb el cristianisme com a religió oficial en tot el territori de l'imperi, aquest ritu va ser abandonat i els seus santuaris tancats, sent les seves restes saquejades el 396 per Alaric I durant la seva campanya de saquejos per Grècia.